Barcelona, 26 de febrer del 2019.-

Un dels tòpics i típics que es diuen del Sindicat Autònom de Policia és que el nostre, és el sindicat de l’Administració. Som el sindicat de la casa diuen alguns. Però què passaria si ens paréssim a pensar? Segur que som el sindicat de l’Administració? Veiem-ho! Primer.-El SAP-FEPOL és l’organització que l’any 2012 va denunciar el Govern de la Generalitat per no abonar la part proporcional de la paga extraordinària del desembre del 2012. Ho recordeu? Exacte! Aquells 44 dies.  Aquella sentència (Jutjat Contenciós 15 de Barcelona) va suposar el PRIMER COP DUR que obligava a la Generalitat a pagar a un treballador públic, la part meritada de la paga extraordinària del 2012, uns 500 euros per cadascun de nosaltres. Però no només per mossos!!! A aquella PRIMERA sentència guanyada pels nostres serveis jurídics s’hi van poder afegir tots els funcionaris de la Generalitat (fins i tot els no afiliats al SAP), la qual cosa va suposar un cop duríssim per a l’Administració. Algú creu que si fóssim el sindicat de l’Administració, li haguéssim provocat aquest dispendi de diners en defensa dels interessos de tots vosaltres? Però continuem analitzant. Segon.- El nostre sindicat també va ser el primer, en denunciar a l’Administració perquè els mossos érem els ÚNICS funcionaris que no teníem els dies d’AP (assumptes personals) per antiguitat a partir del sisè trienni. SAP-FEPOL, davant d’aquest flagrant i històric greuge no va dubtar en denunciar la Generalitat davant dels tribunals i va ser el Contenciós 11, el jutjat que finalment ens va donar la raó, generant així l’any 2016 el reconeixement d’un dret que (a diferència del que deien alguns altres com USPAC per treure’ns el mèrit) MAI havíem tingut. Tercer.- Com sabeu els mossos sempre hem tingut prohibit treballar d’una altra cosa que no sigui la de policia. Però l’any 2015, el Sindicat Autònom de Policia començava a donar-li la volta a aquesta qüestió i aconseguia sentència rere sentència, el reconeixement que els mossos poguéssim compatibilitzar la nostra tasca, amb alguna altra més. Docència, advocacia, empresaris, entrenador de gossos, informàtics i així, fins a una llarga llista de feines són les que el nostre sindicat, denunciant a l’Administració, ha aconseguit compatibilitzar per a un munt de companyes i companys. Les nostres sentències, no només han servit per corregir una situació injusta, sinó que a més han servit per a què altres organitzacions sindicals, aprofitant-se de la jurisprudència, aconsegueixin els mateixos resultats per als seus afiliats, de la qual cosa ens en sentim plenament orgullosos. I dit això! De veritat que algú, amb només aquests tres exemples, encara pensa que el SAP-FEPOL és el sindicat de l’Administració? Algú amb seny pensa que la nostra és una organització afina a l’Administració? Des de les darreres eleccions sindicals, SAP-FEPOL ha defensat en més de 260 ocasions davant dels Jutjats, els interessos del col·lectiu. Hem assistit davant la DAI més de 500 companyes i companys! Per cert acompanyant-vos fins i tot en les vostres declaracions en Informacions Reservades (cosa que no fa cap altra sindicat) per garantir que es respectin els vostres drets. Des del nostre departament de Salut i Seguretat Laboral no hem dubtat a denunciar el Departament d’Interior davant la Inspecció de treball quan la resposta exigida a l’Administració no ha estat a l’alçada o no ha arribat a produir-se. Som el sindicat que més escrits de denúncia presenta i som el sindicat que, denunciant a  l’Administració, ha aconseguit que per primera vegada s’indemnitzi a un mosso per les lesions que li havia ocasionat un individu, abans fins i tot que aquest hagi estat jutjat, condemnat i decretat insolvent. Per tant! Encara et queda algun dubte? Queda clar que no! Ni som ni serem el sindicat afí a l’Administració! Altra cosa és que perdem el temps en rebatre aspectes tant absurds com els que alguns s’atreveixen a afirmar amb tanta lleugeresa. Més interessats estem en defensar els vostres interessos. Nosaltres continuarem essent el sindicat que sense dubtar-ho persistirà en la defensa dels interessos del col·lectiu. Ho farem allà on faci falta, per la via que faci falta i continuarem així, malgrat la falsa imatge que alguns, intenten vendre de nosaltres!