L'any 2017, amb els tristos fets ocorreguts a Barcelona, es va tractar d'herois als mossos d'esquadra i als professionals en seguretat i emergències que van participar del dispositiu. De la mateixa manera que s'està fent ara amb els sanitaris. Doncs bé, segons la gran enciclopèdia catalana, un heroi és "persona que es distingeix pel seu alt coratge, per la seva fortitud en el sofriment" i els esmentats anteriorment no som això, som professionals que fan la seva feina. Els herois tenen superpoders, però nosaltres som persones normals. Això vol dir que els que ens dediquem a la sanitat i a la seguretat, necessitem eines i personal suficient per fer la nostra feina i fer front a les situacions excepcionals que posen en perill el famós estat de benestar de la societat, però sobretot necessitem que ens deixin treballar per sobre dels interessos polítics. Està molt bé que s'hagi aplaudit cada dia la tasca que fan els nostres sanitaris. De la mateixa manera que van estar molt bé les flors que la ciutadania va posar a les furgonetes dels mossos després dels atemptats. Però recordem que aquelles mateixes furgonetes es van omplir de pintura uns mesos després. Podem haver aplaudit cada dia als que estan en primera línia, però això no porta enlloc si després ens queixem dient "ja estan aquests demanant, com si no visquessin prou bé" quan els sanitaris demanen més material i personal o si continuem permetent les retallades a la funció pública. En el present i futur d'un país hi ha tres pilars fonamentals: la seguretat, la sanitat i l'educació. En els darrers anys ja hem vist la importància de dos d'ells. Espero que no hàgim de veure la necessitat del tercer sense haver après res i que d'una vegada per totes revertim la situació i destinem els recursos on són realment necessaris pensant en la ciutadania i no en el nombre de vots de les eleccions vinents.