Hem adreçat un escrit a la SGRH per tal que el CME doni un pas endavant en la igualtat d’oportunitatsa a través de la protecció de les famílies monoparentals.
Barcelona, 12 de novembre de 2025.-
Les famílies monoparentals, en què un sol progenitor/a assumeix en solitari la criança i la cura dels fills, constitueixen una realitat social en creixement i amb unes necessitats específiques que sovint no són prou reconegudes ni ateses per les polítiques laborals actuals. En aquest sentit, afronten unes necessitats de conciliació particularment exigents en comparació amb les famílies biparentals.
Aquesta situació té implicacions directes en l’àmbit professional, especialment en col·lectius com el dels Mossos d’Esquadra, on la disponibilitat horària, la mobilitat i la particularitat del servei poden dificultar greument la conciliació familiar.
Aquests són alguns dels principals factors que justifiquen la necessitat d’una revisió i millora de les mesures existents:
Càrrega única de responsabilitats
En les famílies monoparentals, el pare o la mare ha d’assumir en solitari totes les tasques de criança, educació, cures i gestió diària de la llar. A diferència de les famílies biparentals, no hi ha la possibilitat d’alternar torns, compartir responsabilitats o compensar imprevistos. Aquesta manca de corresponsabilitat interna incrementa la pressió i redueix significativament la capacitat de resposta davant situacions laborals exigents, com ara torns nocturns, guàrdies o canvis de planificació.
Necessitat de major flexibilitat horària
L’organització de la jornada laboral ha de tenir en compte la realitat d’aquests progenitors, que sovint no disposen de suport alternatiu per cobrir els horaris escolars, les visites mèdiques o les activitats extraescolars dels fills. La rigidesa horària pot derivar en situacions d’estrès, absentisme o renúncies professionals que, a llarg termini, afecten també la igualtat d’oportunitats dins del cos, atemptant contra l’establert al Pla d’igualtat de la PG-ME.
Dependència de xarxes externes de suport
Sense el suport d’una parella o d’una xarxa familiar pròxima, moltes famílies monoparentals es veuen obligades a recórrer a serveis externs (cangurs, activitats escolars complementàries o serveis públics) amb un cost econòmic afegit.
Aquesta dependència posa en evidència la necessitat que l’Administració ofereixi mesures específiques que facilitin la conciliació per a aquestes famílies.
Dificultat per assumir reduccions de jornada
En ser l’única font d’ingressos de la unitat familiar, una reducció de jornada implica un impacte econòmic directe que, en la majoria de casos, resulta insostenible.
Per això, aquesta mesura, que en altres famílies poden ser una via de conciliació, en aquests casos no pot considerar-se una alternativa realista, la qual cosa genera una clara situació de desavantatge.
Major risc d’estrès i esgotament
La manca de descans, de temps personal i de suport emocional pot afectar greument la salut física i mental d’aquests progenitors, amb repercussions també sobre el benestar dels fills.
La combinació de càrrega laboral i responsabilitats familiars sense suport directe comporta un risc evident d’esgotament físic i emocional, amb repercussions també sobre el benestar dels fills i filles.
Diversos estudis i informes institucionals (tant de l’Institut Català de les Dones com d’altres entitats europees, com el Consell d’Europa o l’Institut Europeu per a la Igualtat de Gènere) alerten que aquest col·lectiu presenta nivells més elevats d’estrès i de precarietat en la salut mental, aspecte que pot incidir, també, en el rendiment professional i en la seguretat en el servei.
També la Comissió Europea (CE) ha publicat diversos informes i estratègies sobre conciliació i igualtat, com la Directiva (UE) relativa a l’equilibri entre la vida professional i la vida privada dels progenitors i els cuidadors. Aquesta directiva insta els estats membres a adoptar mesures que permetin una major flexibilitat laboral, especialment per a les famílies amb més càrrega de cura, com serien les monoparentals.
En els darrers anys s’han introduït algunes millores (com l’adaptació dels permisos per naixement o lactància) que reconeixen parcialment aquesta realitat. Tot i això, aquestes mesures resulten encara insuficients per donar resposta a les necessitats específiques de les famílies monoparentals.
Per tot el que s’ha exposat, SAP-SME-FEPOL ha sol·licitat a través d'un escrit adreçat a la Subdirecció General de Recursos Humans la convocatòria d’una reunió per a poder presentar propostes i aportacions concretes sobre aquesta matèria.
Entre les possibles línies de treball a considerar hi podrien figurar l’ampliació o adaptació dels permisos actuals, la possibilitat de flexibilitzar horaris o torns de servei, la creació de mecanismes de suport específics per a progenitors monoparentals, i la incorporació d’aquest criteri com a factor de prioritat en matèria de conciliació dins del cos.
L’objectiu final és que el cos de Mossos d’Esquadra esdevingui com a referent institucional per poder avançar en la igualtat d’oportunitats i en la protecció de les famílies monoparentals, afavorint una conciliació real i efectiva.
