Des que fa més de 20 anys assolíssim les competències en matèria viària, l'especialitat de trànsit del cos de mossos d'esquadra ha anat empitjorant any rere any, fins arribar a la situació actual. Una reflexió més que necessària
Barcelona, 2 de novembre del 2021.-
Fa més de 20 anys naixia una gran especialitat dins del cos de mossos d’esquadra. L’especialitat de trànsit arrencava amb un fals alè i paraules ingènues que a les persones que n’érem membres, ens impulsava a creure amb la il·lusió de ser partícips i protagonistes d’un gran projecte. Un projecte que, passat el temps, dona clars símptomes d’estar en clara decadència.
I és que son tantes les mancances que patim, que prioritzar sobre què cal arreglar primer se’ns fa veritablement difícil. Podríem començar pel propi model (el de trànsit) el qual, amb una malaltissa preocupació per part d’alguns de millorar les estadístiques del curs anterior, agonitza entre rotondes i stops.
També podríem posar especial èmfasi en altres deficiències, com és per exemple la greu mancança d’efectius (un 50% per sota del que ens és necessari). Aquest esdevé el veritable motiu que ha impulsat el tancament del 30% dels sectors de trànsit existents. I és que les conseqüències que aquesta mancança d’efectius té sobre la conciliació de la vida familiar amb la laboral de les especialistes i dels especialistes, ens impedeix poder gaudir de permisos en caps de setmana o en dies festius.
A tota aquesta situació, ara sumem-li les condicions sota les quals hem de realitzar el servei. Material deficient, uniformitat insuficient i parc mòbil obsolet son clares mostres del que està succeint a l’especialitat. Necessitem jaquetes impermeables, incrementar el número de polos de dotació, millorar la qualitat de les botes, canviar ja la gorra de plat per la de beisbol i no posposar cap lliurament de material, com així ja ens ha passat.
El 25% del parc mòbil d’algunes ART està fora d’ús o es troba en avaria als tallers mecànics, sense la possibilitat que es pugui arreglar. És tan greu la situació que fins i tot en alguns sectors, els propis especialistes han de fer mans i mànigues per allargar la vida del seu parc mòbil, fent de mecànics i aprofitant peces d’altres vehicles donats de baixa.
Tot plegat una situació tètrica que genera un sentiment de desafecció i una fugida d’especialistes cap a altres possibilitats. Per contra, malgrat a dia d’avui es negocia la seva modificació, aquells que persisteixen i que volen seguir formant part de trànsit, no poden fer-ho si pretenen promocionar-se en la seva trajectòria professional.
I davant l’escenari exposat, alguns encara ens acusen de manera generalitzada, que les persones que formem part d’aquesta gran família som apàtiques, egoistes i poc professionals, atrevint-se fins i tot, a publicar el llistat d’aquells i aquelles que per motius de salut hem hagut d’agafar una baixa mèdica.
Però des del SAP-FEPOL som conscients de la realitat. Som conscients que la realitat és que és la base és la qui manté l’especialitat en peu. Malgrat totes les adversitats, malgrat l’excessiva auditoria a la que som sotmesos i sotmeses, som nosaltres (la base) el motor que evita la fallida de la nostra especialitat. Som nosaltres (la base) els qui vetllem per a què la maquinària segueixi funcionant i som nosaltres els qui no permetem que domini el caos intern i viari a les carreteres catalanes. Algú ho haurà de tenir en compte! I ho haurà de fer ja!
a les xarxes (segueix-nos)
