Des de 2018 venim reclamant que el coneixement de la llengua de signes sigui tinguda en compte com a mèrit en els diferents concursos. Avui ho hem tornat a reclamar
Barcelona, 9 de novembre del 2023.-
Com ja sabeu, des del 2018 SAP-FEPOL ve reclamant, i avui ho fa conjuntament amb SME-FEPOL, que la Llengua de Signes Catalana meriti al concurs general.
La Llei 27/2007, de 23 d'octubre, per la qual es reconeixen les llengües de signes espanyoles i es regulen els mitjans de suport a la comunicació oral de les persones sordes, amb discapacitat auditiva i sordcegues, ja estableix que cal propiciar el seu accés a la informació i a la comunicació. Reconèixer la formació en aquesta llengua és un pas perquè els i les agents desitgin donar una millor atenció a les persones i aprendre LSC.
Així mateix, La llei 17/2010, del 3 de juny, de la Llengua de Signes Catalana, estableix a l’article 4 que “Les persones sordes i sordcegues tenen garantit el dret a usar la llengua de signes catalana en l’àmbit de les administracions públiques catalanes, d’acord amb la normativa a què fa referència la disposició addicional primera”.
Cal recordar també que l'article 50.6 de l'Estatut d'Autonomia estableix com a principi rector de les polítiques públiques la garantia de l'ús de la llengua de signes catalana.
Som conscients que la seva regulació no és la mateixa que l’establerta al MECR (tot i que hi ha entitats que imparteixen cursos adaptats a aquest marc), però això no ha de ser mai una excusa per no trobar una fórmula que reconegui el fet d’haver-se format en aquesta llengua i disposar de titulació oficial. Hem d’impulsar que les persones membres del cos puguin donar la millor atenció a la ciutadania, especialment en l’àmbit inclusiu.
Nombroses investigacions a l’àmbit nacional i internacional posen de manifest que les llengües de signes compleixen tots els requisits d’una llengua natural.
La LSC s'ha desenvolupat a Catalunya d'una forma similar a com ho ha fet la llengua de signes espanyola en la resta d'Espanya, de tal forma que s'ha anat consolidant una estructura lingüística comunicativa íntimament relacionada amb l'entorn geogràfic, històric i cultural. El Parlament de Catalunya va aprovar el dia 30 de juny de 1994 la “Proposició no de Llei sobre la promoció i la difusió del coneixement del llenguatge de signes”, i algunes universitats catalanes ofereixen un programa de postgrau de “Persona experta en interpretació de llengua de signes catalana”, la dimensió professional dels quals està garantida a efectes laborals.
L'any 2005 apareix la primera Gramàtica bàsica de llengua de signes catalana i existeix, a més, una àmplia bibliografia científica de gran valor lingüístic sobre aquesta. Finalment, l'any 2006, l'Estatut d'Autonomia de Catalunya va realitzar un reconeixement de la llengua de signes catalana, com ja hem esmentat.
Les persones sordes, a més, tenen més reticències a interposar denúncies en tant que, al no poder comunicar-se amb garanties, pateixen un major aïllament, i això afecta especialment les dones, en especial situació de vulnerabilitat. El fet de poder comunicar-se amb un/a agent que conegui LSC reforça l’atenció a la ciutadania amb problemes auditius i la seva inclusió, i suposa un dret fonamental i bàsic.
Es paradoxal que a l’ISPC s’imparteixi formació en LSC i que a vegades s’ha comptat amb agents amb coneixements de LSC per tal de fer la traducció a actes corporatius del CME. Així mateix, algunes persones membres del cos han aparegut a vídeos institucionals interpretant aquesta llengua.
En conclusió, des del SAP i des de l’SME tornem a instar novament a la Subdirecció general de recursos humans que faci les gestions oportunes per tal que en els pròxims concursos de provisió, promoció i mobilitat es valori el coneixement de la Llengua de signes catalana.
a les xarxes (segueix-nos)
