Des de fa molts anys la nostra organització sindical ve denunciant la denegació dels permisos, amb l'excusa de la manca d'efectius. Avui ens trobem que a molts dels efectius se'ls pregunta pel motiu de la petició del permís i en funció de quina sigui, es denega encara que la jornada sigui entre setmana. La nostra organització sindical reclama que es garanteixi el dret a la intimitat en la petició de permisos i que no es faci justificar quin és el motiu de la mateixa
Barcelona, 23 de setembre del 2022.-
Les persones membres del cos de mossos d’esquadra i entre elles, les que formen part de l’especialitat de trànsit, tenim un greu problema amb la sol·licitud i gaudiment dels permisos d’assumptes persones, d’hores acumulades i altres, ja que patim una greu dificultat per la seva denegació sistemàtica. A trànsit, específicament ja no es concedeixen, ni entre setmana.
Som conscients i sabem quina serà la resposta que ens farà arribar respecte aquest escrit la qual no serà altra que “estadísticament” hi ha un percentatge positiu en la concessió d’aquests permisos. A aquest efecte som conscients i entomem la nostra part de culpa, que hem d’acabar amb la pràctica de demanar els permisos verbalment, abans que per escrit ja que això, ens va en contra a l’hora de denunciar (com ho fem amb el present) les massives denegacions de les sol·licituds.
La qüestió és que a dia d’avui i de manera sistemàtica, es deneguen moltíssims permisos fins al punt que els comandaments (amb l’objectiu de flexibilitzar i d’intentar prioritzar a qui concedeix permís) ordenen saber el motiu pel qual es sol·licita per saber així, la prioritat d’uns per davant dels altres.
Però és més, les sol·licituds de permisos en caps de setmana ja és habitual que es deneguin ja que, tal com avisen alguns caps de sector, cal argumentar molt bé i donar un motiu de pes, urgent i precís per a què et sigui concedit.
Per tot l’esmentat fins el moment, des del Sindicat Autònom de Policia (SAP-FEPOL) creiem que ens hem oblidat que les persones membres del cos de mossos d’esquadra, igual que la resta de la ciutadania, té el dret a la intimitat. Un dret fonamental recollit per la pròpia CE que protegeix la nostra esfera més íntima i personal.
- Per quin motiu he de justificar la petició d’un permís? Per què se’ns obliga a explicar el motiu, per concedir-nos o no el permís? Fins a quin punt no suposa una coacció, el fet de denegar el permís, si no s’explica el motiu pel qual es sol·licita?
Som conscients que fins que no s’incrementin els efectius i fins que no es dimensioni (tal i com així la nostra organització sindical ho ha demanat en seu del Consell de la Policia) l’especialitat de trànsit, l’obstacle insalvable és i serà sempre, la manca d’efectius. Obstacle tant real com artificial i convenient, els mínims són els mateixos que fa anys. Mínims que no es sotmeten a canvis per reduir-los, tot i que els efectius a escamot, any rere any, s’han anat reduint.
Tot i que vam canviar el quadrant d’un Q10 a un Q5T amb la previsió, entre altres motius, de doblar els efectius per escamot i afavorir les planificacions, els efectius a escamot, en la major part dels sectors, s’han reduït al nivell dels mínims establerts. Per tant la conseqüència és evident: no es poden donar permisos i fins i tot ara repetim, ni entre setmana.
Els escamots s’han convertit en un sac trencat d’on s’extreuen especialistes, constantment, per afegir-los a oficines, grups i subgrups operatius amb un límit, els mínims establerts, moviment que només té un sentit: com a norma no hi ha retorn. Alhora, la reducció d’efectius a escamot es veu agreujada amb els que es jubilen, amb els que marxen esgotats de l’especialitat a una altra àrea del cos, les baixes, etc.
Per tot plegat, a l’estar els escamots en mínims, no s’accepten les sol·licituds d’AP, d’HA ni d’altres tipus de permisos i, de pas amb preguntes que no caldria fer, aprofiten per indagar en la vida personal dels especialistes.
Un exemple clar i recent, és l’ART Central, on han arribat en comissió gràcies a l’últim oferiment:
- Dos especialistes a Manresa, sector que ha perdut set especialistes –sis a Igualada i un a Tàrrega-, amb el resultat de menys cinc especialistes.
- Dotze especialistes a Igualada (sis de fora de l’ART Central, els altres sis del sector de Manresa).
És a dir, aprofitant l’arribada dels vuit especialistes que ha guanyat l’ART Central provinents d’altres àrees o regions policials, s’ha creat un grup de radar amb nou especialistes (3 a Igualada, 3 a Manresa i 3 a Vic) entre altres moviments en el mateix sentit, és a dir, traient la majoria de professionals dels escamots i, com hem explicat anteriorment, minvant-los d’efectius.
Si a aquesta manca d’efectius a escamot li sumem altres aspectes com la manca d’esforços econòmics per reforçar el servei ordinari amb hores extraordinàries i l’ús egoista i estadístic de les hores de romanent (no es fan servir per a la millora de la planificació ordinària, sinó per amuntegar especialistes en macro controls i operatius en dies assenyalats, festius o revetlles per incrementar les estadístiques de denúncies i vehicles controlats) ens trobem amb el per què de les queixes i la desmotivació dels especialistes que treballen a peu de l’asfalt (a escamot la majoria) i el motiu de l’abandonament de l’especialitat o d’una ART concreta per molts d’ells.
Per tot això, des del SAP-FEPOL hem instat a la Subdirecció general de recursos humans de la Direcció General de la Policia a:
Primer.- S’ordeni reforçar els escamots amb més especialistes, al contrari del que està passant. Poc guanyem si s’aprofita l’arribada de nouvinguts a l’especialitat per crear més grups operatius i no es reforcen els escamots, el problema d’esgotament i conciliació continua.
Segon.- Com hem denunciat en altres ocasions i des de fa molt temps, que es facin servir les hores de romanent pel bon desenvolupament de la planificació ordinària i no per fer créixer les estadístiques sancionadores. Sol·licitem que prevalgui la prevenció davant la recaptació.
Tercer.- En el cas que no trobin recorregut ni sentit a cap de les opcions anteriors, que apuntalin el servei ordinari remunerant-lo amb hores extres.
Quart.- Es canviï el sistema d’atorgar el permís d’AP. Si hem de demanar el permís com a màxim 20 dies abans, hem de tornar a posar una data límit de resposta, com és per exemple, set dies després de sol·licitar-ho, tal com funcionava anteriorment. Obligant a contestar la sol·licitud, sigui positiva o negativa, en aquests set dies posteriors a la data de la petició, sent el silenci positiu pel sol·licitant.
El motiu d’aquesta sol·licitud és que, normalment, aquests permisos es demanen per qüestions personals, familiars i socials importants, i no podem estar esperant, el dia abans, a saber si la petició ha estat acceptada o no, com passa ara...
Cinquè.- Que s’obligui als comandaments a demanar que tot permís es sol·liciti per escrit i sigui contestat igualment per escrit, motivant sempre el motiu quan el resultat sigui negatiu pels interessos de l’especialista que l’ha demanat.
Sisè.- Que s’ordeni a les ARTS que no se supediti la concessió d’un permís subjectivament al motiu pel qual es demana. No s’han de demanar els motius i no es poden ni trepitjar, ni tampoc coartar la privacitat i el dret a la intimitat dels especialistes.
Setè i darrer- Que els mínims establerts a cada sector o ART sigui públic, consensuat amb la Divisió de trànsit i invariable. No és admissible que s’augmentin o disminueixin els mínims d’efectius establerts a capritx del comandament setmana sí, setmana no.
Per una altra banda, també ha de quedar clar, invariable i públic que aquests mínims siguin regionals (ART) o per sector. No pot ser que una setmana siguin regionals i la següent per sectors, a conveniència dels comandaments.
a les xarxes (segueix-nos)
