L’Administració restringeix el gaudiment d’alguns dels drets del darrer acord com és, per exemple, el de mobilitat geogràfica per fill o filla menor de dos anys a càrrec
Barcelona, 22 de novembre del 2023.-
Després de les dues Comissions de seguiment de l’Acord de 31 de juliol, des del SAP-FEPOL i des del SME-FEPOL hem detectat que l’Administració s’ha mostrat més restrictiva en l’aplicació d’alguns dels drets “estrella” que es van signar. Parlem per exemple del dret de mobilitat geogràfica per fill o filla menor de dos anys a càrrec.
A aquest efecte, recordem que el punt 1.1 de l’Acord sobre mobilitat geogràfica per fill o filla menor de 2 anys a càrrec determina textualment que “les persones funcionàries del cos de mossos d’esquadra poden sol·licitar una comissió de serveis o adscripció provisional voluntàries per fill o filla menor de 2 anys”.
Segueix l’acord dient que com a únic requisit “la concessió d’aquesta comissió resta subordinada a l’existència a la destinació sol·licitada de llocs de treball vacants de les mateixes característiques (categoria, especialitat...) que el que la persona que l’ocupi”.
No obstant, i segons queda recollit en la Instrucció 8/2023, de 13 de novembre, sobre la provisió temporal de llocs de treball del cos de mossos d’esquadra s’han de complir més requisits dels que contempla l’Acord, els quals ni van ser negociats, ni tampoc acceptats o incorporats en el propi redactat.
Més concretament, la instrucció esmentada contempla que també “serà requisit per a la concessió de la comissió de serveis o de l’adscripció provisional que entre la destinació d’origen i les sol·licitades hi hagi un mínim de 50 quilòmetres o 45 minuts de desplaçament en condicions normals”. Així mateix també es contempla que “en cas que les dues persones progenitores siguin membres del cos de mossos d’esquadra, només es concedirà la comissió de serveis o l’adscripció provisional d’una d’elles, a excepció que acreditin que no conviuen”.
I és que, deixant de banda què es considera per “condicions normals de desplaçament” i si aquest s’ha de fer amb “transport privat o públic” les nostres pregunta son: on queden recollits en l’acord aquests dos requisits? Qui els ha determinat? S’han negociat? Per què una instrucció (com a document d’aplicació d’una norma) és més restrictiva que la pròpia norma que desenvolupa (acord sindical)? Com és possible que cap de les organitzacions de l’escala bàsica signants no hagin denunciat en el si de la Comissió, la modificació dels requisits pel gaudiment d’aquest dret?
Per tant, la Comissió de Seguiment de l’Acord formada per l’Administració i els sindicats signants (entre els quals no hi ha ni SAP, ni SEIME, ni SME) han aplicat més restriccions sobre aquest dret, del que marca l’acord.
Des del SAP i des de l’SME tenim clar que tots aquells requisits que afecten a les condicions laborals (que a més no han estat negociats i que ni molt menys han estat recollits a l’acord) no haurien d’incorporar-se en la instrucció que la desenvolupa, en tant que la Comissió de seguiment pot interpreta l’acord, però no el pot modificar. Per tant, des d’ambdues organitzacions sindicals demanem que s’eliminin aquestes restriccions.
a les xarxes (segueix-nos)
