Barcelona, 5 de febrer del 2019.-

Cinc són els anys que un membre del cos de mossos d’esquadra ha hagut d’estar en pràctiques. I és que el fet d’haver estat implicat en un procediment judicial i en un expedient disciplinari ha estat l’argument que l’Administració ha utilitzat per no voler aprovar el període de pràctiques a un efectiu del cos. Després que el Tribunal Qualificador decidís paralitzar i deixar en suspens l’aprovació de les pràctiques a un membre del cos, per tenir una informació reservada oberta i un procediment judicial, els serveis jurídics de la nostra organització sindical van instar a l’Administració a aprovar-les-hi. Cal esmentar, que els informes de la persona afectada indicaven que aquesta era apta i que per tant assolia el darrer procés de tota una llarga convocatòria d’accés al cos de mossos d’esquadra. No obstant les nostres al·legacions, el Tribunal Qualificador i l’Administració es van negar de manera reiterada a aprovar-les-hi a l’espera de la resolució judicial. És per això que els nostres serveis jurídics van portar el cas davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el qual finalment i un cop observats els arguments defensats per SAP-FEPOL, ens ha acabat donant la raó. En la seva sentència el TSJC determina que “el dret a la presumpció d’innocència, no pot entendre’s reduït a l’estricte camp de l’enjudiciament de conductes presumptament delictives, sinó que s’ha d’entendre també que presideix l’adopció de qualsevol tipus de resolució, tant administrativa com jurisdiccional, que es basi en la condició o conducta de les persones, apreciació de les quals es derivi un resultat sancionador de les mateixes o limitatiu dels seus drets”. Aquest criteri, afegit a l’eterna durada de la mesura (cinc anys) ha fet que el TSJC estimi les demandes de la nostra organització sindical, sentenciant per tant la necessitat d’aixecar la suspensió de l’avaluació i aprovar les pràctiques. Des de la nostra organització sindical valorem molt positivament aquesta sentència en quan genera un precedent per a oposicions futures, en tant que ha quedat acreditat, el fet de no poder mantenir eternament en una situació precària i temporal (com és la de pràctiques) a una persona aspirant malgrat estigui encausada (que no sentenciada) en un procediment judicial.