Divendres, 26 d'abril del 2019.-

El Departament d’Interior torna a ignorar al cos de mossos d’esquadra. Ja podem ser la segona institució millor valorada de Catalunya i ja pot el col·lectiu estar a l’alçada de les circumstàncies, que qui no ho està són els nostres responsables polítics. Ja poden ser greus les mancances en efectius policials que no permeten garantir la seguretat ciutadana i ja pot ser vergonyós un greuge comparatiu entre mossos i bombers que portem més de deu anys esperant a que es compleixi. El Departament d’Interior ha escollit amb qui vol la pau social i la seva elecció ha estat de nou el cos de bombers. Perquè per a Interior, els bombers també sempre seran seus. El preacord, a l’espera de la signatura final, és una mostra més que la seguretat pública de Catalunya, per als nostres responsables polítics, no és prioritària. Un preacord que suposarà entre d’altres drets, l’eliminació de treballar 102 hores més anuals (complement d’especial dedicació) i el reconeixement d’un complement de productivitat de 1640 euros anuals repartit en 12 pagues. Un acord que suposarà un increment del preu de l’hora extraordinària i un augment de la bossa d’hores extraordinàries que superarà les 500.000 hores anuals aprovades per l’any 2018. Un acord que suposarà que de mitjana, cada bomber pugui fer anualment 250 hores extraordinàries. I un acord que suposarà un increment en la seva formació. Mentrestant el cos de mossos d’esquadra continua essent ignorat malgrat la nostra precària situació. Continuem essent ignorats malgrat en algunes comissaries no hi ha suficients efectius com per garantir recolzament policial en cas de necessitat. I continua essent ignorat malgrat portem més de deu anys esperant l’equiparació salarial amb la resta de cossos de la Generalitat. El cos de mossos ha de dir prou i cal reactivar les mesures de pressió per obligar al Departament d’Interior a negociar. Però negociar per arribar a acords que fa mesos que defensem. L’equiparació salarial real amb bombers, l’aprovació d’una bossa d’hores extraordinàries, l’actualització del preu de les hores extraordinàries, la jubilació anticipada, la compensació per treballar en dies festius i l’homogeneïtzació d’un Q5 per tothom són una prioritat absoluta per a nosaltres. I advertim! No seure de manera immediata a negociar aquests extrems comportarà que les comissaries acabaran essent ingovernables, ja que el col·lectiu veu de nou com els responsables polítics se’ns pixen a la cara! Ara només queda que ens diguin que plou! I la pregunta: esperarem a que ens ho diguin?