Després de tot plegat i de les presses per a què aquest fos efectiu aquest mes de setembre, moltes de les mesures seguiran sense aplicar-se.
Barcelona, 4 d'octubre del 2023.-
Com ja és prou conegut, el 31 d juliol algunes organitzacions sindicals i el Departament d’Interior van signar l’Acord sobre conciliació i millores retributives del CME. Respecte aquest acord, son molts els comunicats que SAP i SME hem fet manifestant la nostra opinió, la qual SPC, CAT, SEGCAT i USPAC l’han titllada de demagògia.
Però per entendre per on van les coses, primer de tot anem a veure com es pensa aplicar aquest acord i, com o quan ha d’entrar en vigència.
Primer.- De la totalitat de l’Acord, les mesures sobre conciliació (és a dir els 13 primers punts) ja es podrien haver aplicat de manera directa i simplement amb el vistiplau i bona voluntat de l’Administració.
I és que tots aquests punts de millores sobre conciliació ja eren punts tractats i aprovats, uns a la Mesa General de la Funció Pública i els altres (tal i com recull el propi document) en el marc de la Comissió de seguiment del Pla d’Igualtat.
Per tant, aquests primers 13 punts, se’ls podrien haver estalviat i ni tant sols hagués fet falta negociar-los. Son palla per fer “bulto” dins l’acord.
Segon.- En quan al complement específic variable, ens diuen que de moment estan treballant en l’adequació de les aplicacions informàtiques i, per tant, no serà d’aplicació fins que això no estigui resolt.
Tercer.- Especial menció mereix el complement d’especial responsabilitat, ja que en aquest cas ens diuen que estan treballant per establir uns criteris de mèrit i capacitat, els quals fins que no els tinguin decidits, no ho aplicaran.
Quan trigaran a tenir aquests criteris? No ho sabem! Això vol dir que de moment (podria anar per llarg) tocarà seguint fent tasques de responsabilitats superiors sense cap mena de compensació. Ja sabeu que SAP i SME, amb la sentència guanyada al TSJC restem a disposició de l’afiliació per fer les reclamacions adients.
Quart.- La compensació per assistència a judicis tampoc es salva de la NO aplicació. Ens diuen que estan treballant per l’aprovació d’una resolució conjunta dels Departaments d’Economia i Presidència i fins que no tinguin aquesta resolució, tampoc s’aplicarà aquest punt.
Quan preveuen tenir aquesta resolució? Doncs tampoc ho sabem i, per tant, també podria anar per llarg. Per tant, de moment l’assistència a judicis serà en les condicions que fins a data d’avui portem anys fent-ho.
Cinquè.- Respecte el passi del grup C1 al B ja ens diuen directament que no suposarà cap canvi de manera immediata.
Sisè.- Sobre l’adequació del preu de l’hora extraordinària per categoria professional, a més d’haver-se adequat el preu al nivell inferior de l’hora ordinària de les respectives categories professionals, ens diuen que mentre no s’adeqüin les aplicacions informàtiques, cal imputar les hores extraordinàries al PGH tal com es venia fent.
Setè.- Pel que fa a l’increment retributiu de la figura de cap de torn de seguretat ciutadana estan treballant per modificar la RLT i creuen que es podrà aplicar al novembre.
Vuitè.- De la identificació de sotsinspectors/es d’àrea, en aquest cas sí que ja és d’aplicació.
Novè.- Respecte el salari mínim interprofessional pels alumnes de l’ISPC ja ens diuen directament que tampoc suposa cap canvi de manera immediata i de l’increment de nivell de la família professional d’investigació, en aquest cas ens diuen que estan treballant per a què es pugui aplicar a partir de novembre.
EN RESUM: Son ja d’aplicació tots els punts en matèria de conciliació que no feia falta negociar-los i incorporar-los a l’acord. De la resta de l’acord, només un de tots els punts ja s’aplica i molts altres queden a l’aire, sense ni tant sols tenir clar quan s’acabaran aplicant.
El grup de sindicats que van signar l’acord a corre-cuita amb l’argument que així al setembre ja seria tot d’aplicació, lluny de tenir raó, ara veuen com una gran part de l’acord està de moment en “standby”.
I ara que ja hem explicat tot el despropòsit de l’acord, passem a explicar el despropòsit que pot suposar de nou el reinici de les negociacions.
USPAC, CAT, SEGCAT i SPC, abans de l’estiu també van argumentar les presses amb el fet que iniciat el mes de setembre s’entraria a negociar la part econòmica més important. Entesa aquesta com una fórmula que ens igualaria d’alguna manera amb els bombers.
A aquest efecte, ja hem iniciat octubre i d’aquella promesa de negociacions al setembre no n’hem tingut ni rastre. Ja tenim el primer incompliment. Però això no és tot! Ara be la part més dolorosa.
Tal i com ens informessin en el passat Consell de la Policia ens han convocat per al 23 d’octubre, a la primera reunió de la segona part de la negociació. Però lluny de negociar cap fórmula interessant econòmica, tot sembla indicar que ens convoquen per negociar un pla de carrera.
Des del SAP i des de l’SME sabem del cert que negociar un pla de carrera no és cosa de quatre dies. Ens portarà mesos de treball i per tant, es preveu una negociació llarga i veurem si serem capaços de tancar un tema tant complex i tècnic abans del canvi de legislatura. Fins i tot, cal ser conscient del risc existent que aquesta negociació quedi en res per aquest motiu.
Però el pitjor de tot, és que encara que sortim amb un pla de carrera sota el braç i veient les informacions que algunes organitzacions sindicals anuncien per algunes comissaries, es preveu que aquest comporti una pujada retributiva per quinquennis.
Què significaria d’entrada aquesta situació? Doncs que l’increment associat al pla de carrera no es completaria fins els 25 anys d’antiguitat i en tot cas, només per a aquelles persones que superessin els objectius marcats en el pla.
Un pla de carrera, no és una pujada retributiva general per a tot el personal del CME, ni tampoc és una pujada retributiva immediata. I per a què s’entengui, amb un pla de carrera no retallarem la bretxa retributiva actual amb bombers i seguirem estant a més de 4.000 euros de diferència en respecte a ells.
Per tant, estarem gairebé al mateix punt o fins i tot (per l’oportunitat perduda) pitjor que abans d’iniciar les actuals negociacions.
Des del SAP i des de l’SME creiem fermament que els mossos i les mosses d’esquadra ens mereixem molt més que tot això! Ens mereixem un increment retributiu que reconegui les nostres funcions i ens permeti fer front a l’increment de la vida que com la resta de societat també hem patit.
a les xarxes (segueix-nos)
