Barcelona, 16 de febrer de 2021.-

El Sindicat Autònom de Policia (SAP-FEPOL) porta temps denunciant la fractura en quan a conciliació de la vida familiar amb la laboral que històricament han patit les persones membres del cos de mossos d’esquadra que treballen sota l’horari especial específic. A l’efecte, el 30 d’octubre del 2020, la nostra organització sindical presentava recurs d’alçada al Director General de la Policia contra la manca de garanties horàries d’un horari que pateixen entre d’altres, especialitats com ARRO, BRIMO i INVESTIGACIÓ. No obstant, i malgrat que després d’haver-ho denunciat també en el Consell de la Policia, l’Administració ha manifestat la predisposició a debatre la modificació del Decret 146/1996 de jornada i horaris de treball, la situació continua essent la mateixa i els efectius policials continuen patint les conseqüències d’un horari que dona peu a un abús continu i excessiu. És per això que sense ni voler, ni poder esperar a l’inici de les negociacions i davant del silenci administratiu respecte el recurs d’alçada presentat, SAP-FEPOL ha denunciat davant del jutjat contenciós administratiu aquesta situació. És per això que avui el Jutjat Contenciós Administratiu número 1 de Barcelona ha acceptat la demanda presentada per la nostra organització sindical, amb la qual hem denunciat l’incompliment normatiu i les greus conseqüències que provoca l’especial específic en les persones que el pateixen. Des de la nostra organització defensem davant del Contenciós que aquest horari “permet modificar la planificació dels efectius policials sense cap temps mínim establert, quantes vegades es consideri necessària i tot, sense cap tipus de compensació”. A més i malgrat que algunes unitats i àrees com les ARRO tenen una distribució horària, sempre se’ls hi ha negat un horari marc amb garanties i un sistema de compensació pel trencament constant de la seva vida familiar amb la laboral. Que efectius d’investigació i ordre públic no tinguin un  horari marc, així com tampoc unes mínimes garanties horàries que permetin una millor conciliació de la vida familiar amb la laboral suposa entre les persones que pateixen l’especial específic, un greuge comparatiu flagrant. Ha arribat l’hora que, ja sigui per la via de la negociació o judicial, es posi fi a un horari extremadament lesiu que s’ha aprofitat sempre sense tenir en compte les conseqüències negatives que generen.