Reflexions en veu alta d'un especialista de trànsit que creu que l'Administració no té en compte les necessitats dels/de les agents d'aquesta àrea.
Barcelona, 3 d’agost del 2022.-
Sembla que no es vol esbrinar on radica exactament el problema, però els últims tres processos realitzats per proveir de companys/es la nostra especialitat (l’últim concurs de provisió, l’oferiment que van necessitar perquè no es van cobrir gran part de les places oferides al concurs i l'últim oferiment que han publicat) han estat un desastre i un caos amb dos denominadors comuns: el menyspreu i la indiferència vers els/les professionals que hi hem participat, siguem o no, de trànsit.
Així no fem atractiva l’especialitat!
L'última ha estat en aquest darrer oferiment, on la resolució va haver de ser denunciada per SAP-FEPOL a causa d'errors greus a la llista final; va haver d'endarrerir-se la publicació per corregir aquestes errades, i ara, quan se'ns havia tornat a dir que l'1 d'agost es faria efectiva d’una vegada, resulta que sense informar a ningú (ni a les vint persones especialistes afectades, ni a les oficines tècniques corresponents ni als sindicats) es torna a retardar la data del canvi de destí al setembre, sense comunicar-nos-ho ni donar una nova data exacta.
Per tant, la resolució pot ser publicada qualsevol dia de setembre. SAP-FEPOL ja m'ha advertit que no creuen que siguin els primers dies de setembre, tot i que tenen la mateixa informació que nosaltres: cap!
Aquest últim oferiment ha patit una gran opacitat: no tenen en compte a cap agent, tampoc a les organitzacions sindicals, sembla que no desitgin dotar de transparència el procés ni estar sotmesos/es a cap mena de fiscalització constructiva, donat que ens neguen, a tots i a totes i sistemàticament, la informació. Ens falten al respecte.
Ha estat un oferiment on, tot i que des de la Comissaria General de Mobilitat (CGMO) afirmaven que havia estat un èxit de participació, no s'ha tingut en consideració respectar la voluntat de les persones especialistes de poder acostar-nos a les nostres famílies.
Algun cap d'ART ha limitat el nombre dels/de les que podríem marxar a treballar a casa, posant per davant, com sempre, la voluntat d'uns/es comandaments que semblen tenir una bena als ulls i després, quan arriben les queixes, es fan els/les sorpresos/es, culpabilitzen a un càrrec superior i tornen a estrènyer a una base, els que estem, cada cop més enfonsats/des i oblidats/des, a peu de carretera, una base que un dia es plantarà.
Ni jo ni els els meus companys i companyes entenem el fet que, havent estat publicades places a resultes i sent un èxit de participació (segons fonts veraces de la CGMO) no s'autoritzés el moviment de més efectius a l'ART MS cobrint-los amb les places a resultes; però com podem entendre-ho nosaltres si no ens fan partícips, si no informen ni a la part social?
Tinc la sensació (i crec que compartida) que comandaments, Prefectura i Departament s’han allunyat tant de nosaltres que per a ells i elles només som un TIP, un número. Si no revertim aquesta sensació de desemparament i d’incomprensió, un dia aquest sentiment col·lectiu se’ls pot girar en contra.
a les xarxes (segueix-nos)
