Barcelona, 26 de març del 2019.-

Dies després de celebrar-se les eleccions sindicals, la unitat sindical ha rebentat. En la primera reunió celebrada el passat 21 de març entre les organitzacions sindicals i el moviment mosS.O.S, SPC, CAT, SME, USPAC i CSIF han trencat la unitat que fins llavors s’havia mantingut. Segons aquestes organitzacions, l’escrit publicat per mosS.O.S el passat 7 de març ha estat la causa principal que ha fet esclatar l’acció conjunta que, des del passat mes d’agost, un moviment nascut del propi col·lectiu havia aconseguit. En un comunicat fet per la renovada TRISINDICAL, SPC, CAT i SME, intenten vestir aquesta errònia decisió, justificant-la en la poca mobilització col·lectiva o en la “presumpta” baixada de pretensions de la nostra organització sindical en la reclamació de les millores laborals. Ni una sola autocrítica en el comunicat de la TRISINDICAL sobre el seu paper. Ni una sola justificació als extrems esmentats pel col·lectiu sobre l’actuació de la TRISINDICAL, des que tots els sindicats (representatius i no representatius) comencéssim a actuar de manera conjunta i en UNITAT d’acció, des del 30 d’agost del 2018.  

• Què hagués passat si el document hagués reflectit una altra realitat, que no hagués deixat en evidència les grans diferències entre unes organitzacions sindicals i les altres?

---

• Què hagués passat si el document, per exemple, no hagués reflectit la situació i l’evolució dels fets, tal i com així van anar succeint? Viuria el col·lectiu amb una falsa imatge dels uns i dels altres?

---

• Què hagués passat si per exemple el document, per contra de dir que la TRISINDICAL (i específicament SME i CAT) “han de fer una reflexió molt profunda” perquè la seva participació ha estat “totalment nul·la”, ho hagués dit precisament de SAP-FEPOL? S’hagués criticat aquesta “fiscalització” o se’ns hauria atacat amb bel·ligerància?

---

• Què hagués passat si el document, per contra que USPAC i a la TRISINDICAL fossin els responsables dels lamentables fets ocorreguts davant la seu d’economia l’11 de desembre del 2018, ho hagués estat la nostra organització sindical? Insistim! S’hagués criticat aquesta “fiscalització” o se’ns hauria atacat amb contundència?

---

• Per què la TRINSIDICAL, USPAC i CSIF han abandonat la UNITAT assolida des de finals d’agost, després de les eleccions i no ho van fer immediatament a quatre dies de les votacions, després que es publiqués el document que tanta desconfiança els ha generat?

---

• Per què no s’accepta el paper “d’àrbitre” d’un moviment que des de la seva creació s’ha mantingut escrupolosament neutral i imparcial? Per què no s’accepta el paper d’un actor, nascut precisament per garantir la unitat d’acció, en benefici del col·lectiu que representem?

---

• I per últim què hagués passat si el moviment hagués permès la seva instrumentalització? S’hauria fet un document com el publicat el passat 7 de març? I per altra banda. Molesta que el col·lectiu sàpiga simplement la veritat? No es mereix el col·lectiu que els sindicats assumim les crítiques en pro de l’interès col·lectiu?

És sorprenent que la TRISINDICAL, amb un comunicat tendenciós i del tot immerescut, s’atreveixi a afirmar que el paper dels administradors de mos.S.O.S ha trencat la confiança dels sindicats que han fulminat la UNITAT d’acció. Ans el contrari, és evident que les veritats han ofès i, el que alguns esperaven del moviment, ha estat ben diferent del que finalment ha resultat. Així mateix, és sorprenent que la TRISINDICAL afirmi amb una lleugeresa insòlita, que la nostra manera de treballar sigui de baixes pretensions. Com es pot dir això, després que hagi estat SAP-FEPOL la qui ha fet evident les diferències retributives entre mossos i bombers, la qui ha reclamat l’equiparació salarial entre els cossos de la Generalitat (també davant del Departament d’Economia), la qui ha reclamat la convocatòria de la Comissió de Seguiment de l’Acord de 2008, la qui ha provocat totes les reunions amb els Grups Parlamentaris, la qui ha reactivat el procés que ha de permetre avançar l’edat de jubilació del cos de mossos d’esquadra i la qui ha denunciat davant del contenciós i la Inspecció de Treball el preu de l’hora extraordinària. A la vegada, ens sorprèn que la TRISINDICAL afirmi que amb la sortida d’SPC, CAT, SME, USPAC i CSIF, ara al moviment només li doni suport de manera minoritària SAP, SEIME i CCOO. I ens sorprèn perquè la TRISINDICAL, amb aquestes afirmacions, ignora que mosS.O.S rep el recolzament de la mateixa part del col·lectiu que el recolzava en el seu naixement. Per tant, des de la nostra organització sindical considerem i lamentem que la TRISINDICAL ha abandonat la UNITAT promoguda i garantida per mosS.O.S, únicament per un motiu que dista molt de tots els arguments expressats en el seu comunicat. La TRISINDICAL abandona la UNITAT perquè pretén ignorar un àrbitre que, des de la neutralitat els ha resultat incòmode quan ha explicat unes veritats que han deixat en evidència les diferències entre els uns i els altres. Des del Sindicat Autònom de Policia (SAP-FEPOL) ja ho vam dir en el comunicat de 8 de març (C-46/2019) i ho tornem a repetir en aquest. El nostre principal objectiu és la millora de les condicions laborals del cos de mossos d’esquadra. I amb aquest objectiu seguirem treballant, amb la mateixa implicació i amb la mateixa intensitat, com la que hem mostrat fins ara. Tal i com vam manifestar en la reunió del passat 21 de març, des de la nostra organització sindical volem agrair (ara públicament) la implicació col·lectiva, en l’actual situació de conflicte, mostrada per mosS.O.S i considerem que aquest ha de continuar essent el camí en la consecució de la millora de les nostres condicions laborals. L’equiparació real amb bombers, la jubilació anticipada, l’increment del preu de l’hora extraordinària, la manca d’efectius i l’aprovació d’una bossa d’hores estructurals per pal·liar els seus efectes, l’increment de mesures que compensin les jornades de treball de 12 hores, així com també incrementar el sistema de compensació per treballar en dies festius són els compromisos de la nostra organització sindical. I esperem assolir-los treballant de la mà de tot el col·lectiu.