El 35% de les i dels mossos d’esquadra pateixen simptomatologia depressiva, estrès i/o ansietat
Per primera vegada, un estudi científic posa nota a la salut mental del cos de mossos d’esquadra. Els resultats haurien de fer reflexionar de manera immediata al Govern de la Generalitat.
Barcelona, 6 de maig del 2024.-
La Facultat Blanquerna - Universitat Ramon Llull de Barcelona (URL), la Universitat Catòlica Portuguesa (UCP) i la Nottingham Trent University (NTU), en col·laboració amb el Sindicat Autònom de Policia (SAP-FEPOL), el Sindicat de Mossos d’Esquadra (SME-FEPOL), l’Associació de Facultatius i Tècnics del cos de mossos d’esquadra (AFITCME) i la Fundació per a la Seguretat Pública, han elaborat un estudi mitjançant el qual, per primera vegada, s’ha pogut validar (en llengua castellana) una eina d’avaluació psicològica de l’estrès policial.
Gràcies a aquest estudi, per primera vegada s’ha pogut avaluar la simptomatologia (DASS) vinculada a l’estrès de les persones membres del cos de mossos d’esquadra, així com les seves estratègies d’afrontament (Coping Stress). Per tant i en primer lloc, com a organitzacions sindicals, volem agrair la participació de totes aquelles persones que hi han participat.
Dit això, els resultats obtinguts demostren una situació enormement preocupant i gens positiva en favor del servei de seguretat pública de Catalunya. Per què?
- Perquè en quan a la depressió els resultats obtinguts mostren que, malgrat el 65,09% del col·lectiu no té símptomes, el 12,31% té depressió lleu, el 10,96% té depressió moderada, el 5,82% pateix depressió severa i un 5,82% pateix depressió extremadament severa.
- Perquè en quan a l’ansietat, els resultats ens diuen que mentre el 66,85% del cos no té simptomatologia, el 6,77% té ansietat lleu, el 13,13% té ansietat moderada, el 6,22% pateix ansietat severa i un 5,82% pateix ansietat extremadament severa.
- I per últim, perquè en quan a l’estrès mentre que el 60,35% del col·lectiu no té símptomes, l’11,64% pateix estrès en la seva forma més lleu, el 13,67% pateix estrès moderat, el 9,47% pateix estrès sever i un 4,87% pateix a dia d’avui estrès extremadament sever.
Per tant, segons els resultats que avui s’han fet públics, el 34,91% del nostre col·lectiu estaria patint actualment simptomatologia depressiva en qualsevol de les seves formes (lleu, moderada, severa o extremadament severa), el 33,15% estaria patint simptomatologia ansiosa i el 39,65% estaria patint estrès, com hem dit, en qualsevol de les seves intensitats.
Segons l’estudi, com a principals causes generadores d’estrès tindríem la manca de personal, la falta de mitjans, l’excés de burocràcia o tràmits burocràtics, la falta de formació, el repartiment desigual de les responsabilitats laborals o l’excés de tasques administratives.
Així mateix, la sensació d’haver de demostrar sempre la nostra vàlua, la sensació que s’apliquen normes diferents en funció de les persones, o els constants canvis en la política o en la legislació són d’altres factors, que també tenen una ingerència o una afectació important sobre la salut mental de les persones membres del cos de mossos d’esquadra.
Per altra banda, els resultats informen que sense tenir pràcticament eines externes d’afrontament, una part important del col·lectiu té moltes (o serioses) dificultats per a descarregar la tensió acumulada, té la sensació que està gastant una gran quantitat d’energia i alhora, té també dificultats per relaxar-se.
La falta de recursos en desenvolupament de competències i la manca de formació de reciclatge ha quedat en evidència en totes les preguntes obertes que contenia l’estudi, una mostra més de la deficient o negligent situació actual.
Així i pels resultats de l’estudi que s’estan fent públics, des del SAP-FEPOL i des de l’SME-FEPOL mostrem una preocupació enorme, alhora que denunciem la situació que ens ha portat fins aquí a dia d’avui.
- Quina és la lectura que farà la Prefectura sobre aquestes dades? Quina serà la seva proposta d’afrontament?
- Què pensa fer el Departament d’Interior i quin és el seu grau de responsabilitat, quan queden acreditats els motius de l’actual salut mental dels mossos i de les mosses d’esquadra?
- Què pensa fer el Govern de la Generalitat amb les dades que avui es posen sobre la taula?
- Què pensa fer el Parlament de Catalunya davant d’una situació absolutament preocupant, havent perdut l’oportunitat d’abordar aquesta qüestió en la darrera Comissió d’Estudi del Model Policial?
- Quina serà la resposta de l’Administració per reduir la contundència de les dades que la Blanquerna-URL, la UCP i la NTU avui han posat sobre la taula?
Insistim en el fet que, si avui s’han fet públiques aquestes dades, ha estat gràcies a l’interès i al treball conjunt de tres universitats (des d’aquí el nostre màxim agraïment) i la col·laboració de les organitzacions sindicals. No a l’actitud proactiva que hauria de pressuposar-se-li al Departament. Per tant, mal faríem en caure sobre la falsa excusa del corporativisme, per no abordar aquesta situació de manera responsable i urgent.
El proper Govern de la Generalitat no pot ignorar per més temps l’actual situació del cos de mossos d’esquadra i cal que, des de la responsabilitat, s’apliquin totes aquelles mesures que redueixin entre d’altres fenòmens, el fenomen més lesiu per al nostre col·lectiu professional: el suïcidi!
a les xarxes (segueix-nos)
