S’incompleix de nou el cronograma, es posposa el concurs de trànsit i no passa res?
Per segona vegada s'incompleixen les previsions sobre la publicació del concurs per a l'especialitat de trànsit. La incertesa sobre aquesta situació s'incrementa! Igual que la desafecció d'una tropa que veu com, l'Administració queda al marge de les necessitats operatives i individuals (econòmiques i familiars) de la plantilla
Barcelona, 27 de març del 2023.-
Es torna a endarrerir el concurs oposició de trànsit! Malgrat ser una urgència, per segona vegada (14 de novembre del 2022 i 20 de març del 2023) sense cap tipus d’explicació i sense cap nova previsió, s’incompleix un cronograma i s’ignoren les necessitats operatives, personals, socials i econòmiques de les persones que formem part de la maltractada especialitat de trànsit.
De res importa que les comissaries de trànsit no tinguin capacitat operativa per donar resposta a les necessitats mínimes del servei. De res importa que el número d’efectius que diàriament surten a fer “prevenció” viària i assistència en accidents de trànsit sigui ínfim! Novament es posposa un concurs oposició i les persones que formem part de trànsit no sabem què passarà.
A més, entenem que fruit del nou Decret de reestructuració de la Direcció General de la Policia, la Comissaria General de Mobilitat (formada per dues Divisions, sis Àrees Centrals i una Oficina de suport) passarà a tenir unes necessitats (en quan a recursos humans) que caldrà garantir. D’on sortiran els efectius? Dels escamots també?
Obrim els ulls! Som l’únic sindicat que reiteradament, en totes les reunions i comunicats, hem estat denunciant (i ho seguirem fent) quin és l’estat de trànsit. L’especialitat de trànsit (per la gestió que se n’ha fet històricament) ni és atractiva per les noves promocions, ni tampoc cuida als pocs especialistes que queden a peu de carretera.
En un escrit registrat avui, SAP-FEPOL ha reclamat a la Subdirecció general que ens informi de quina és la situació de tots els sectors i vectors de Catalunya. Volem saber quin és el número real d’efectius, de quina és la cobertura mínima que haurien de tenir i de quin és l’impacte de la segona activitat en tots i cadascun d’ells.
Davant dels reiterats incompliments del cronograma, la qual cosa agreuja encara més la situació, algú hauria d’assumir-ne les responsabilitats. Però no passa res. Es segueixen produint el cúmul de despropòsits que incrementen el sentiment de desafecció i no passa res. No serem nosaltres qui demani que s’assumeixin responsabilitats.
Som conscients (i ho diem amb ironia) que quan un sindicat demana canvis, més aviat de produir-los acaba perpetuant una situació que, a qui menys afavoreix, és al col·lectiu que representem.
a les xarxes (segueix-nos)
