Barcelona, 20 de setembre de 2020.-

Fem memòria! A principis del mes d’abril i després que TOTES les organitzacions sindicals pressionéssim a l’Administració per tal que es fessin proves PCR a les persones que quedaven confinades a casa (ja fora per simptomatologia o per contacte estret), USPAC portava el cas davant del Tribunal Superior de Justícia. Ignorant (no sabem per quin motiu) que s’havien començat a fer proves diàriament al Complex Central i a diferents regions policials, USPAC demanava al TSJC que s’obligués a fer les proves PCR en els domicilis particulars. Així, el TSJC en unes mesures cautelaríssimes i a l’espera de sentència definitiva, concedia a USPAC les mesures sol·licitades. A partir de llavors, el que tots i totes coneixem. De fer-se 140 proves diàries se’n van passar a fer 0 i els mossos i les mosses érem obligats a quedar-nos a casa a l’espera que algú (finalment va ser el Departament de Salut) ens fes les proves PCR. Doncs bé! Finalment el TSJC ha donat la raó al Departament d’Interior considerant provat que “les pràctiques de les proves PCR es van iniciar a principis del mes d’abril del 2020 contractant dos laboratoris que les van portar a terme”. S’ha provat que (abans de la denúncia d’USPAC) es van realitzar fins a 875 proves PCR a mossos i mosses afectades de COVID-19. Unes proves que (i també s’ha considerat provat) es van deixar de fer per la denúncia d’USPAC quan aquesta va demanar que es fessin “en el domicili dels agents confinats”. Per tant, malgrat totes les organitzacions sindicals, en la reunió de 15 d’abril (un dia després a la demanda d’USPAC) consideràvem que fer les proves als domicilis havia estat un “tret al peu” i reclamàvem tornar a fer les proves al Complex, inexplicablement tot seguia per un camí que qui més en sortia perjudicat era el propi col·lectiu. I després d’això què? Com queda la situació del cos a dia d’avui? Quines han estat les repercussions de tot plegat? És evident que les conseqüències a dia d’avui encara les arrosseguem. A més d‘haver-se en el seu dia, deixat prop de 1700 mosses i mossos confinats, els serveis jurídics de la nostra organització sindical ja han hagut d’iniciar diversos procediments per la via contenciosa – administrativa denunciant l’increment del romanent que molts de vosaltres heu patit per haver hagut d’esperar (ara s’ha vist que inútilment) a que se us fes la prova PCR en el vostre domicili. SAP-FEPOL i la resta d’organitzacions sindicals, en la reunió del 14 de maig tornàvem a demanar que les hores incrementades de romanent fossin considerades com a hores efectivament treballades o com a permís per deures inexcusables. Avui la demanda que USPAC ha mantingut amb l’Administració en el TSJC ja s’ha acabat, encara no tenim resposta i alguns perjudicats ja han estat cridats a treballar pel romanent. Ara és l’hora doncs, que d’una vegada per totes l’Administració busqui una solució per una part del col·lectiu que a més d’haver patit la malaltia (o no), ha vist com li ha pujat el romanent conseqüència d’una mala estratègia que finalment i específicament sobre les PCR no ha servit de res.