Barcelona, 4 de març del 2020.-

Finalment totes les organitzacions sindicals del cos de mossos d’esquadra hem acabat signant l’Acord de 19 de febrer de jubilació anticipada i altres millores de les condicions laborals del cos de mossos d’esquadra, la qual cosa és una clara mostra de la importància de tot els extrems acordats, com és per exemple, la jubilació anticipada. Però a més d’aquesta, l’Acord que s’ha acabat de signar millora altres condicions del col·lectiu i, si ho fan (tal i com queda recollit) és gràcies a altres acords signats amb anterioritat (especialment 2015 i 2017). Tal i com recull el punt 11 de l’Acord de 2020, el punt 1.2.1 de l’Acord de 29 de gener de 2015 estableix com a quadrant de referència el Q5 per al cos de mossos d’esquadra, el que va suposar la retirada de les Regions Metropolitanes de l’horari Q5M. No obstant, l’any 2015 no es va poder retirar aquest quadrant d’APEN, d’ARSET i d’ARIACD. Observats els posicionaments del moment de totes les organitzacions sindicals, només SAP-FEPOL, SEIME, SICME i AFITCME vam signar l’Acord del 2015. Per contra tota la resta s’hi van oposar frontalment iniciant aquestes, una campanya de desprestigi, arribant algunes d’elles com USPAC fins al Tribunal Suprem, per poder-lo derogar. Afortunadament, això no va acabar succeint i cinc anys després, el que es va començar a assolir amb l’Acord del 2015 s’ha acabat consolidant amb l’Acord del 2020. El Q5 M ja és història! Un Q5M que també cal recordar, es va haver d’implantar dins del cos, per poder fer fora el pitjor quadrant que mai ha tingut el cos de mossos d’esquadra: el Q6!. Què hagués passat si no s’hagués signat l’Acord del 2015? Què hagués passat si SAP-FEPOL (entre d’altres) no hagués acceptar assumir el desgast de la signatura de l’acord? A més de no assolir altres millores, com la compensació en dies festius (per exemple), les Regions Metropolitanes encara tindrien el Q5M? I APEN, ARSET, ARIACD i Seguretat Complex Central i ISPC quin quadrant tindrien avui? Com estaríem? Estaríem millor? Pitjor? O estaríem avui en la mateixa situació prèvia al 2015? Aquestes són preguntes que cal que us plantegeu. Perquè en la resposta consolidareu l’argument que val més poc, que res! Que val més anar pas a pas, que no jugar al tot o res. Som conscients que per algunes opcions sindicals, el “cuanto peor mejor, el mío beneficio”. Però per nosaltres, aquesta no és la prioritat.