Catalunya, 3 d'agost del 2020.-

Els especialistes de trànsit volem tornar a posar de manifest la importantíssima tasca que realitzem. La nostra feina, la nostra presència no és secundaria. Tampoc és relativa. Però la feina que desenvolupem diàriament els especialistes i les especialistes de trànsit evita morts. Hi som sempre! Quan hi ha un atemptat, hi som! Quan hi ha catàstrofes naturals, hi som! En la gestió de les pandèmies, també hi som! Sempre hem estat a peu de carretera donant el millor de tots nosaltres. En canvi, sembla que per al Departament d’Interior i per a la nostra Prefectura, les persones que formem part de la nostra especialitat som secundaris. Vagi per avançat que no volem passar per davant de ningú! No ens considerem una prioritat per davant la resta. Simplement volem que se’ns deixin fer les tasques que tenim encomanades. Però per fer-ho, necessitem més i millor material (uniformitat i parc mòbil). Necessitem també més recursos humans, perquè com molts altres companys i companys, avui estem treballant per sobre de les nostres possibilitats. El Servei Català de Trànsit està disposat a posar més recursos per alliberar l’excés de feina i l’exigència que avui pateix el servei ordinari. Aquests recursos incrementarien la presència policial a les carreteres catalanes, la qual cosa tindria afectació directa i d’una manera molt positiva sobre les tasques de prevenció, la seguretat vial i la sinistralitat. Com és que no s’aprofiten aquestes oportunitats? El concurs de trànsit que s’està realitzant, ni de llarg cobrirà les mancances que patim. Un cop es faci efectiu seguirem estant molt per sota del què ens és necessari. Però als especialistes no se’ns pot demanar més! Ja se’ns han augmentat els nostres àmbits territorials, assumim tasques que queden fora del nostre àmbit funcional i cada vegada se’ns demana més i millor, amb menys i pitjors recursos. En definitiva les persones que formem part de l’especialitat de trànsit tenim la sensació que se’ns tracta com a bestiar de càrrega! El carro cada vegada pesa més, cada cop som menys els que tirem d’ell i les fuetades de l’amo cada vegada son més fortes i constants. És per això que les especialistes i els especialistes de trànsit cada vegada estem més cansats. I ho estem en tots els sentits de l’expressió. És pels que estem tirant davant del carro, pels qui s’aguanta la nostra especialitat. Ho tenim clar i que ningú s’enganyi! Fins i tot la pròpia ciutadania, les nostres amistat i les nostres famílies ens diuen que no se’ns veu a les carreteres. Per tant, algú n’ha de prendre nota! Aprofitem l’altaveu que ens ofereix el nostre sindicat (SAP-FEPOL) per demanar la necessitat de revifar la nostra especialitat. Cal dotar-la de més recursos (econòmics, materials, humans i laborals). Amb la situació actual cal que algú es plantegi la necessitat de modificar per millorar, el nostre model de seguretat viària on la prevenció estigui per davant de la reacció. Perquè de no fer-ho posem en risc, a més de la nostra especialitat, la pròpia seguretat ciutadana, tenint en compte que en el cas del trànsit, les víctimes d’una situació com l’actual es factura amb víctimes mortals.