Carta oberta d’una persona especialista de Trànsit: “Em qüestiono si la nostra és una especialitat en decadència.”
Publiquem les reflexions en veu alta d'un company de Trànsit que creu que cal un fort impuls per rejovenir l’especialitat.
Barcelona, 27 de gener del 2026.-
Mentre estic treballant, mestre veig els telenotícies, quan escolto comentaris de la gent al carrer, al meu cercle d’amistats, a la comissaria, no puc fer més que qüestionar-me:
Trànsit, és una especialitat en decadència?
La sinistralitat viària no afluixa... Any rere any, les xifres continuen sent molt preocupants i el Servei Català de Trànsit (SCT) impulsa mesures per intentar revertir-ho: més radars fixos, càmeres vials, més campanyes de conscienciació, ara, intel·ligència artificial...
Ara bé, em faig preguntes claus que mereix una resposta, com: i els especialistes de Trànsit? quin paper hi juguem?
És una realitat que l’especialitat s’està envellint. Un gran gruix dels efectius actuals provenen de les primeres convocatòries de trànsit i d’antigues promocions al Cos, fet que comporta que en pocs anys es produirà una onada important de segones activitats i, després, jubilacions. Sempre s’ha parlat de la necessitat de rejovenir l’especialitat… però, com s’està fent? Es fa realment?
La resposta és clara: no s’ha fet res!
Tradicionalment, per accedir a Trànsit calia superar un procés exigent (temari extens, proves físiques, test de personalitat, revisió mèdica i, sobretot, una entrevista personal)
Què ha passat en els darrers concursos?
Que de cinc proves s’ha passat a una sola: una prova de coneixements, el motiu teòric, escurçar el temps de l’oposició per evitar que s’allargui en excés, a la pràctica, això ha convertit l’accés en una qüestió gairebé exclusiva de mèrits i antiguitat, qui no treu una nota molt alta, especialment la gent jove, ho té, pràcticament, impossible.
És aquesta la manera de rejovenir l’especialitat? Donar facilitats a persones que entren amb 52 o 53 anys i que en sis anys es retiraran de la primera línia a la carretera? Té sentit invertir en formar algú que marxarà en tan poc temps? Mentre, es deixa fora personal amb tota una carrera professional per davant!
A dia d’avui, Trànsit és l’única especialitat a la qual s’accedeix amb plaça fixa sense entrevista personal, som menys importants? O, realment tant és qui entri mentre es vagin tapant forats?
Hauria d’haver un projecte a llarg termini, sense personalismes, tant és que el comissari/a de torn s’estigui un, dos o tres anys, la Comissaria General de Mobilitat (CGMO) hauria de projectar-se 20/25 anys endavant per veure quins especialistes necessita, com vol formar-los, com a de ser el projecte del qual han de formar part, quin material, instruments, parc mòbil requerirà i com vol començar a gestionar aquest projecte.
Si continuem com fins ara, anem tapant forats, anem amagant una realitat que, un any o l’altre implosionarà, com va estar a punt de fer-ho a finals de la dècada passada. Estem a temps de canviar-ho, però, per començar, hem de de fer un projecte il·lusionant per tots, creure en ell i apostar-ho tot, treballar-lo.
Poder ara anem tard per aquest concurs oposició, tot i que sé que des del SAP-SME-FEPOL s’havia proposat, però, pel següent concurs oposició, hauríem de procurar fer un primer pas per rejovenir l’especialitat, no demano tornar necessàriament a una oposició completa com abans, però si formar i seleccionar bé els especialistes amb un mínim de rigor per encabir-los en un projecte a llarg termini, de futur (una prova teòrica amb un temari digne i una entrevista per valorar el perfil del candidat que requereix i requerirà la nostra especialitat).
I això, avui, no s’està fent.
