Barcelona, 30 d'octubre del 2018.-

Nova sentència en benefici dels drets dels membres del cos de mossos d’esquadra aconseguida pels serveis jurídics del Sindicat Autònom de Policia (SAP-FEPOL). En defensa dels interessos del nostre col·lectiu, els nostres serveis jurídics van denunciar a ASEPEYO, al Departament d’Interior i a la Seguretat Social, per no reconèixer com accident laboral, l’accident patit per un membre del cos durant l’hora del 18. En aquest sentit, el Jutjat de lo Social número 1 de Manresa ha estimat el recurs presentat i ha apreciat els arguments defensats pels nostres serveis jurídics, els quals des d’un inici (i contra criteri fins i tot de la pròpia Seguretat Social) ha defensat que l’hora del 18 ha de ser i és temps de treball. Tal i com es recull en la sentència, el Jutjat de lo Social recolza la seva sentència en els arguments esgrimits pels nostres serveis jurídics considerant que “malgrat que l’accident es va produir en el moment de la pausa per menjar, aquest temps ha de ser considerat com a treball, ja que es trobava dins del torn ininterromput de dotze hores i, en cas de ser requerit en la pausa per dinar havia de tenir plena disponibilitat, així com vestir l’uniforme reglamentari”. Per tant aquesta sentència genera un precedent molt important en la defensa dels interessos del nostre col·lectiu, ja que corrobora que els accidents patits durant l’hora del 18 han ser considerats com accidents laborals i per tant, ha de ser el Departament d’Interior i la seva mútua qui assumeixin tot el cost de la recuperació. Des de la nostra organització esperem per tant, que la Generalitat de Catalunya, el Departament d’Interior i la Mútua ASEPEYO no fiquin de nou, pals a les rodes en el reconeixement dels accidents que malauradament pateixen els membres del nostre cos, encara que aquests siguin durant el temps del 18. Per cert! Aprofitem per recordar i denunciar que, tal i com esmenta aquesta sentència, els membres del cos de mossos d’esquadra fa anys que, com a conseqüència de la manca d’efectius, no poden realitzar el 18 com es mereixen, havent d’estar sempre en disponibilitat absoluta. Només hagués faltat que, davant d’aquesta situació i davant l’evidència dels interessos defensats en aquesta sentència, no se’ns hagués reconegut un dret que mai hauria d’haver arribat a la Sala de lo Social.