La Direcció general de la policia modificarà la Instrucció de citacions judicials
La decisió final sobre si la declaració ha de ser presencial o per WEBEX recau en l’autoritat judicial i no sobre els serveis d’administració de les regions policials
Barcelona, 25 de novembre del 2024.-
- Sabíem que, una vegada aplicat l’Acord, la Subdirecció general de recursos humans intentaria reduir el volum de policies citats per declarar. Per contra del que podia decidir, l’Autoritat judicial havia de prioritzar quins dels policies havien de comparèixer i de quins es podia abstenir-se la seva declaració.
- Sabíem que la tònica de les declaracions presencials s’aniria reduint per anar imposant les declaracions per videoconferència mitjançant el sistema WEBEX. La intenció no era altra que la d’estalviar-se les compensacions establertes per declaracions presencials.
Ho hem denunciat des d’un inici.
Pels motius esmentats anteriorment, en sessió ordinària del Consell de la Policia d’1 de març del 2024, SAP i SME denunciàvem les martingales emprades per alguns serveis d’administració, els quals no dubtaven en comunicar als jutjats que els efectius policials citats “per raó d’organització del servei aquest dia serà a la localitat (x) de forma que el seu desplaçament a Barcelona inevitablement comportarà una despesa econòmica a càrrec de l’erari públic per conceptes tals com la reorganització del servei policial, el transport i les dietes entre d’altres”.
No obstant, obviaven aquests mateixos Serveis d’administració que els efectius policials citats, aquell dia tenien planificada FESTA. Per tant,
- Quines “raons d’organització del servei” requeria un efectiu policial que es trobava de FESTA?
- Quines “raons d’organització del servei” impedia l’assistència presencial dels efectius policials quan aquests estaven de FESTA?
- Quines despeses en concepte de transport i dietes rebien els efectius policials citats, si l’Acord de 31 de juliol del 2023 havia derogat l’abonament de les hores d’assistència a judici i les despeses en quilometratge que fins llavors s’havien reconegut?
En la mateixa sessió del Consell de la Policia d’1 de març del 2024, SAP-FEPOL i SME-FEPOL denunciàvem aquesta situació i ho fèiem exigint una rectificació immediata al Director general i al Departament d’Interior del moment, el qual (com feia amb tot el que provenia de les dues organitzacions majoritàries) en feia oïdes sordes.
Hem hagut de fer-ho sols.
Malgrat la flagrant situació denunciada en seu del Consell de la Policia i la seva gravetat, on han estat les organitzacions sindicals signants de l’Acord? Per què SAP i SME ens hem quedat sols en el Consell de la Policia denunciant aquesta situació? Per què no s’ha arreglat aquesta situació dins l’àmbit de la Comissió de seguiment de l’Acord?
Sense resposta a les preguntes, des del SAP i des de l’SME hem seguit defensant, i més després de la modificació de la Llei d’Enjudiciament Criminal, que els qui decideixen com s’han de fer les declaracions judicials han de ser únicament els jutjats i tribunals. En cap cas l’Administració.
Reunió amb la Direcció general de la policia de 18 de novembre.
En data de 18 de novembre, SAP i SME ens hem reunit amb la nova Direcció general de la policia per tractar aquesta qüestió. Al respecte la Direcció general de la policia ha reconegut “els errors” comesos per alguns serveis d’administració en quan a les citacions. Errors que asseguren que en cap cas es tornaran a produir.
En aquesta reunió, SAP i SME hem posat èmfasi en l’article 258 bis de la LECRIM.
“Constituït l’òrgan judicial en la seva seu, els actes de judici, vistes, audiències, compareixences, declaracions i, en general, totes les actuacions processals, es realitzaran preferentment, tret que el jutge, la jutgessa o el tribunal, en atenció a les circumstàncies, disposi altra cosa, mitjançant presència telemàtica”.
Segons aquest article queda clar que (1) és el jutge, la jutgessa o el tribunal qui decideix quina és la forma amb la qual es realitzarà la declaració i (2) els serveis d’administració no tenen la competència per decidir, ni tampoc per gestionar la presència (física o telemàtica) dels policies citats.
Ambdues organitzacions sindicals i la Direcció general compartim aquest criteri i per tant coincidim en el fet que han de ser els propis jutjats els qui han d’especificar, en atenció al 258 bis de la LeCRIM, com s’ha de realitzar les declaracions judicials. Coincidim també, en el fet que els Serveis d’administració no poden decidir com es fan les declaracions de les persones membres del Cos de Mossos d’Esquadra que auxilien a l’autoritat judicial.
Per tant, s’ha acordat modificar tota la normativa necessària, a fi de deixar clar que és l’autoritat judicial competent o tribunal (i no cap servei d’administració) la qui acaba decidint com es fan les declaracions de les persones membres del Cos de Mossos d’Esquadra citades. És per això que cal fer totes les gestions oportunes a fi que siguin els jutjats els qui, en les seves citacions especifiquin (emparant-se en l’article 158 bis de la LeCRIM) com s’han de realitzar les declaracions judicials.
Per tot plegat, des d’ambdues organitzacions sindicals esperem acabar amb una situació conflictiva que, malgrat els greus perjudicis que ha generat, en cap cas s’ha solucionat dins el marc de la Comissió de seguiment de l’Acord del 2023.
a les xarxes (segueix-nos)
