Girona, 5 d'agost del 2018.-

Nova actuació del cos de mossos d’esquadra que torna a posar en entredit el dispositiu Toga. Un dispositiu que des del seu inici, el Sindicat Autònom de Policia (SAP-FEPOL) ha criticat en la forma com es desenvolupa. A l’efecte, ja hem dit des d’un començament que fer-ho amb hores extraordinàries evitaria molts problemes que des dels inicis d’aquest dispositiu, la nostra organització sindical ha anat denunciant. I és que aquest cap de setmana, previ al partit entre el Girona FC i el Montpellier,  aficionats d’aquest darrer equip van generar aldarulls a la Plaça de la Independència de la capital gironina. Uns aldarulls que van posar en risc la seguretat ciutadana i que com a conseqüència d’aquests van requerir la presència al lloc, d’una dotació policial la qual, en fer acte de presència i al veure la dimensió dels fets, va sol·licitar suport policial per poder restablir l’ordre públic. Resultat? No hi va poder anar cap dotació com a conseqüència de la manca d’efectius que ens té #sotamínims i del propi dispositiu TOGA. Cap dotació policial es va poder desplaçar fins el lloc deixant a la sort l’actuació policial i la seguretat dels nostres companys. I entre d’altres qüestions, no es va desplaçar cap dotació policial al lloc, malgrat haver-n'hi una  a menys d’un minut del lloc. I on era aquesta dotació? A 100 metres i escaig custodiant les parets, portes i finestres dels Jutjats de Girona. Tot i estar a escassos 100 metres, com a conseqüència d’un dispositiu que no té cap ni peus, la dotació actuant no va poder rebre cap mena de suport policial, quedant la seva integritat, com diguem, a costa de la sort. És per això que des de la nostra organització sindical tornem a reclamar la necessitat d’avaluar novament, tant el propi dispositiu TOGA, així com també el sistema com es realitza. Avantposar la seguretat d’un edifici a la de la pròpia seguretat ciutadana és senzillament absurd i davant la manca d’efectius que pateix el cos, la vigilància estàtica de les seus judicials, atempta directament contra el sistema públic de seguretat. No és la primera vegada que el cos de mossos d’esquadra ha hagut de fer front a un servei de vigilància intensa d’edificis i domicilis sensibles. A tall d’exemple podem recordar el dispositiu PRADES i CANIGÓ. Per què no fer amb el TOGA igual que amb aquests que s’han exposat com exemple? I és que el dispositiu TOGA provoca socialment la sensació, que és més important vigilar quatre portes, parets i finestres que no pas la pròpia seguretat ciutadana. Cal un canvi de model i cal fer-ho ja, abans que s’hagin de lamentar conseqüències personals.